lunes, 16 de mayo de 2011

Valoració personal del curs

Per sort o per desgràcia acaba una etapa de la nostra vida. Tants anys en la mateixa escola i... la cosa ha arribat a la fi. La veritat es que m'ho he passat d'allò més bé durant aquests 15 anys, però ara ja em toca afrontar les meves responsabilitats.

Aquest any ha estat, sens dubte, el més complicat. No per la dificultat del temari, ni pel professor, sinó pel poc temps que hem tingut per preparar-lo a causa de la poca durada del curs acadèmic. A més, per si fora poc, hem tingut que estudiar al màxim totes les assignatures de manera que, tal i com he de reconèixer, el català ha estat en la majoria dels casos el tercer plat a l'hora d'estudiar. Ha estat un any complicat, en el que el descobriment del món de la nit ha lluitat per guanyar-se un lloc en la nostra vida, tot això en detriment de les ganes d'estudiar.

Sí, hem tingut que esforçar-nos per assolir el somni de la Universitat, però durant aquest camí ple de pedres afilades també hem aprés moltíssimes coses de gran valor. Aquesta escola ens ha ensenyat a ser persones, a gaudir d'una bona educació, a aixecar-nos després d'una caiguda per molt desastrosa que sigui... Realment estic agraït per totes les coses que els professors, companys i família han fet per mi. Només hem queda doncs, paraules de gratitut. Moltes gràcies per tot i a reveure!

Redacció d'Abril

LA GUERRA A LÍBIA

En els darrers dies el nostre planeta ha tingut la mala sort de ser un espectador de primera sobre la guerra libanesa. Al conflicte s’hi han afegit també les principals potències mundials com és el cas d’Estats Units, Gran Bretanya o França, amb el lema de salvar la major quantitat de població civil. Però, realment es aquest motiu el que fa que països exteriors[1] hagin declarat la guerra a Gadafi?

El que està passant a Líbia es un problema que han de resoldre els libanesos, sense l’ajuda de ningú més. Clar que els països que han intervingut en el conflicte comenten que ho fan pel bé de la població, però molta gent sap que això no és del tot cert. Si aquests capdavanters mundials entren en guerra, aquesta durarà més i, per tant, serà més gran el risc que mori més persones innocents. A més, si Líbia tingués petroli, estic segur que Estats Units i França no ficarien tan èmfasis per “salvar la població libanesa”.

Penso que hem de valorar una mica més els motius que mouen a les persones amb poder, per a que en un futur, quan nosaltres siguem grans, no ens puguin dominar tal i com vulguin ells.



[1] Segur que és aquest l’adjectiu més apropiat?